presentar al·legacions a l’avantprojecte de línia de molt alta tensió (MAT) entre Aragó i Catalunya, la MAT de Ponent. Confieu a poder aturar la línia?
Això ja es veurà. Poden passar moltes coses. El que no farem és quedar-nos amb els braços plegats. Hem presentat més de 500 al·legacions, tots els ajuntaments del Pallars Jussà i també molts de la Ribagorça i altres zones afectades, i sobretot molts ciutadans anònims. Mig miler són moltes al·legacions en unes comarques com les nostres. Hi ha un rebuig popular molt clar i no acceptem traçats alternatius que deixen de perjudicar a un però són un problema per al veí. I aquesta és només la primera batalla. Després de les al·legacions vindrà el recurs contenciós, després al Suprem, després a Estrasburg. Anirem on sigui per aturar aquest atemptat al territori.
Per què no voleu la MAT?
Perquè no és necessària, perquè és perjudicial per al territori i també per a les persones que hi viuen. A més, al Pallars ja tenim set línies d’alta tensió, només ens queda una sola serra verge i és precisament per aquesta per on volen fer passar aquesta nova línia. Red Elèctrica(REE) s’aprofita que les nostres comarques són poc poblades per fer passar per aquí la infraestructura. Luis Atienza [president de REE] ho va dir ben clar en un diari aragonès: el traçat escollit és el de menor impacte social.
Heu dit que és perjudicial per a les persones. En teniu proves?
D’estudis, se’n fan molts i per cada un que diu que hi ha una influència negativa n’hi ha d’altres que ho neguen. Molts d’aquests estudis estan finançats per les mateixes empreses elèctriques o els governs que hi donen cobertura. No són fiables. El que és clar és que els camps electromagnètics tenen influència en els teixits biològics, això no ho pot negar ningú. Hi ha països de la UE que no deixen fer passar línies elèctriques a 500 o 1.000 metres d’un lloc habitat. En canvi a l’Estat espanyol la norma permet ferles passar a 7 metres. Passarà a tocar de masies i pobles del Pallars, a més de travessar espais naturals protegits. Com és possible, això? El que en altres països no deixen fer, aquí es deixar fer com si res.
L’objectiu és garantir el subministrament.
No. Ells deien que era per a la línia del tren d’alta velocitat, com la de Girona, quan el TAV fa anys que funciona; després ja no parlaven del TAV sinó de fer després un altre cop el TAV, després que si uns parcs eòlics que ni s’han fet ni es faran mai... Hi posen excuses per no dir el motiu veritable, que és donar resposta als interessos de grans elèctriques de França i d’altres llocs d’Europa de tenir una gran autopista de transport elèctric cap a la península Ibèrica. Quan no és necessari. La nostra aposta és una xarxa de proximitat en què cada territori sigui capaç de generar electricitat per al seu consum, sense necessitat de grans autopistes que travessin Europa destruint el territori.
L’experiència de Girona us ha servit d’alguna cosa?
Tot i el gran rebuig a les comarques gironines s’ha acabat fent, però l’experiència del que s’hi ha fet ens serveix molt. Nosaltres fa 12 anys que ens defensem de la MAT, ja s’han fet dos projectes i tots dos els hem aturats, ara ens presenten el tercer i intentarem aturar-lo. Fa anys jo corria davant dels grisos en les vagues al Baix Llobregat. Ara continuo lluitant també des del Pallars. La democràcia, o lluites per ella, o la perds.
Un líder obrer al Pallars.
Josep Feria va néixer fa 61 anys a Tarragona, va créixer al Baix Llobregat, on van entrar en contacte amb el moviment obrer antifranquista i hi va militar en activitats sindicals i polítiques. Fa 20 anys, però, es va traslladar a viure a Suterranya, un petit poble a les muntanyes del Jussà que pertany al municipi de Tremp. Allà, però, no ha abandonat les lluites
A:http://sapeira.blogspot.com/2011/07/entrevista-jose-feria.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario