4ts Tallers i jornades de Memòria Oral 2011-2012: la vida quotidiana al Prepirineu a la segona meitat del segle XX

VII Col·loqui d'Estudis Transpirinencs. Els Pirineus visitats: del segle XVIII a l'actualitat.

A: http://cerib.blogspot.com/2011/09/vii-colloqui-destudis-transpirinencs.html 
VII COL•LOQUI D’ESTUDIS TRANSPIRINENCS.

ELS PIRINEUS VISITATS: DEL SEGLE XVIII A L’ACTUALITAT
-----------------------------------
Investigadors del Pirineu donen una molt bona acollida a un col•loqui on es presentaran i es debatran les seves recerques al voltant de l’excursionisme, els viatges i el turisme pirinencs.
-------------------------------------------------------------------------------------------

La setena edició del Col•loqui d’Estudis Transpirinencs, que, amb el títol Els Pirineus visitats: del segle XVII a l’actualitat se celebrarà a Salardú (la Val d’Aran) els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre, ha tingut una molt bona acollida entre la comunitat científica del Pirineu. Aquesta hi participarà amb la presentació d’un total de vint-i-quatre comunicacions, repartides en els dos àmbits de treball en què s’estructura el col•loqui: “La descoberta dels Pirineus: dels balnearis a l'excursionisme” i “Els turismes de la modernitat”. Juntament amb les comunicacions, també cal destacar la conferència inaugural, que anirà a càrrec de la Dra. Francesca Español i Beltran (professora d’Història de l’art medieval a la Universitat de Barcelona i presidenta dels Amics de l'Art Romànic-Institut d'Estudis Catalans), la ponència del Dr. Francesc Roma i Casanovas (Fundació Universitària del Bages, Universitat Oberta de Catalunya i Universidad Nacional de Educación a Distancia) i la taula rodona “Els turismes de la modernitat”, moderada per Pèir Cots Casanha (president de la Seccion d’Istòria der Institut d’Estudis Aranesi) i que comptarà amb la participació de Jordi Abella i Pons (director de l’Ecomuseu de les Valls d'Àneu, coordinador de la Xarxa de Museus de l’Alt Pirineu i l’Aran); Joaquim Alsina (president de l’Associació Catalana d'Estacions d'Esquí) i d’Alfred Pérez Bastardas (secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics-Institut d’Estudis Catalans i de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia i membre del Grup de Recerca de la Cerdanya .

A més de les sessions científiques s’han programat més activitats relacionades amb la mateixa temàtica, com un cinefòrum amb documentals inèdits de la Vall d’Aran i del Pirineu dels anys seixanta, el divendres al vespre, i la visita cultural al Museu dera Val d’Aran, el diumenge al matí.

El proper diumenge 25 de setembre finalitza el termini d’inscripció al VII Col•loqui d’Estudis Transpirinencs. Les persones que estiguin interessades en assistir-hi trobaran una butlleta d’inscripció telemàtica a l’enllaç.

Per a més informació, l’adreça electrònica de la secretaria del col•loqui és pineda@irmu.org  .

El Col•loqui està organitzat pel Conselh Generau d'Aran; l’Archiu Generau d'Aran; l’Institut d'Estudis Aranesi; el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès; l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran; el Centre d’Estudis Ribagorçans; el Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona; l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i compta amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Naut Aran, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida; la Fundació Josep Irla; la Fundació Nous Horitzons; Pyrineo 2011. Año Internacional de los Pirineos, la CTP – Comunitat de Treball dels Pirineus; La Mañana; el PyrenMuseu; Viure als Pirineus i el Diari Segre.

PROGRAMA DEFINITIU DEL COL·LOQUI:
Salardú (la Val d’Aran), 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre de 2011
Divendres, 30 de setembre
17.00 h - Recollida de la documentació
19.00 h – Inauguració
19.30 h - CONFERÈNCIA INAUGURAL
“El Pirineu desvetllat: viatges i descoberta del patrimoni medieval” , a càrrec de la Dra. Francesca Español i Beltran (professora d'Història de l’art medieval a la Universitat de Barcelona; presidenta dels Amics de l'Art Romànic-Institut d'Estudis Catalans).
22.30 h - Cinefòrum al PyrenMuseu.
Dissabte, 1 d’octubre
9.30 h – Recollida de la documentació
9.45 h – PONÈNCIA ÀMBIT 1
“Descobrir la muntanya, descobrir els Pirineus: de la imatge medieval a la muntanya catalana” , a càrrec del Dr. Francesc Roma i Casanovas (Fundació Universitària del Bages; Universitat Oberta de Catalunya; Universidad Nacional de Educación a Distancia).
10.30 h – Pausa-cafè.
11.00 h - COMUNICACIONS. ÀMBIT 1
11.00 – 11.10 h - “Viatgers pioners en Pirenéu Aranés. Apunts sus eth Prepireneisme, segles XVI-XVIII”, a càrrec de Claudi Aventin-Boya (Institut d’Estudis Aranesi).
11.10 – 11.20 h – “Jean Bepmale (1852-1921). Un aranesista e pireneista desconeishut”, a càrrec de Claudi Aventin-Boya (Institut d’Estudis Aranesi).
11.20 – 11.30 h – “Els Pirineus com a zona de resistència. Visió militar del Pallars (1945-1950)”, a càrrec de Josep Clara (Universitat de Girona).
11.30 – 11.40 h – “Maurice Gourdon e eth Plan de Beret”, a càrrec de Pèir Còts e Casanha (Seccion d’Istòria der Institut d’Estudis Aranesi).
11.40 – 11.50 h – “La descoberta dels Pirineus a partir de dos fons fotogràfics conservats a l’Arxiu Històric del Col•legi d’Arquitectes de Girona de Joan Xicart Rigual i Rafael Masó Valentí”, a càrrec de Gemma Domènech (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural) i Rosa Maria Gil (historiadora i arxivera).
11.50 – 12.00 h – “Una mirada als Pirineus. Mapes en redós del Tuc deth Pórt de Vielha”, a càrrec de Rosa Anna Felip i Fillat (Cartoteca del Centre Excursionista de Catalunya).
12.00 – 12.10 h – “Viatgers francesos que van travessar la frontera pirinenca al segle XIX”, a càrrec de Manel Figuera (Associació Llibre del Pirineu).
12.10 – 12.20 h – “Josep Zulueta a l’Urgellet: un primer contacte en clau electoral”, a càrrec de Carles Gascón Chopo (Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell).
12.30 h – Taula rodona: Els turismes de la modernitat”, amb la participació de:
- Jordi Abella i Pons (director de l’Ecomuseu de les Valls d'Àneu, coordinador de la Xarxa de Museus de l’Alt Pirineu i l’Aran).
- Joaquim Alsina (president de l’ Associació Catalana d'Estacions d'Esquí).
- Alfred Pérez Bastardas (secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics-Institut d’Estudis Catalans i de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia. Membre del Grup de Recerca de la Cerdanya).
Modera: Pèir Cots Casanha, president de la Seccion d’Istòria der Institut d’Estudis Aranesi.
14.00 h – Dinar.
16.00 h - COMUNICACIONS. ÀMBIT 1 (continuació)
16.00 – 16.10 h – “Es visites de Juan Francisco de Gracia, Francisco de Zamora, Pascual Madoz e Juli Soler Santalò. 1613-1789-1835-1906. Eth Terçon de Lairissa”, a càrrec de Maria Pau Gómez Ferrer (Directora der Archiu Generau d’Aran).
16.10 – 16.20 h – “La frontera pirinenca dels botànics i primers excursionistes dels segles XVIII-XIX”, a càrrec d’Antoni Llagostera Fernández (Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès).
16.20 – 16.30 h – “La Ribera de la Seu vista pels enginyers de mines del segle XIX”, a càrrec de Lluís Obiols Perearnau (Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell).
16.30 – 16.40 h – “La descoberta de la música tradicional del Pirineu. Palmira Jaquetti i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”, a càrrec de Josefina Roma (Universitat de Barcelona).
16.40 – 16.50 h – “Coneixement del patrimoni artístic aranès a través de fotografies i documents dels primers turistes”, a càrrec d’Elisa Ros Barbosa (Airau de Patrimòni Culturau – Conselh Generau d’Aran).
16.50 – 17.00 h – “Els Banhs de Les: un establiment termal de la Val d’Aran al segle XIX”, a càrrec de
M.Àngels Sanllehy i Sabi.
17.00 – 17.10 h – “El prehistoriador Édouard Harlé, enginyer i excursionista dels Pirineus”, a càrrec de Narcís Soler Masferrer (Universitat de Girona i Institut d’Estudis Gironins) i Joaquim Soler Subils.

També es presentaran les següents comunicacions de l’àmbit 1:
“Gravats rupestres del coll d’Ares”, de Jordi Casamajor (Societat Andorrana de Ciències i Universitat d’Andorra).
“Paisatge i mirades a la Ribagorça menys coneguda: la construcció intangible de la marginalitat”, d'Alexis Sancho Reinoso (Universitat de Barcelona)
17.15 h – COMUNICACIONS. ÀMBIT 2
17.15 – 17.25 h – “Representacions audiovisuals dels Pirineus: les postals modernes”, a càrrec d’Helena Alonso Capdevila (Universitat de Lleida).
17.25 – 17.35 h – “Parlem de paisatge”, a càrrec de Mireia Boya Busquet (Professora associada al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra).
17.35 – 17.45 h – “La travessa de 1882 als Pirineus de Jacint Verdaguer. L’ascenció a l’Aneto des de la Seu d’Urgell”, a càrrec de Bernat Gasull i Roig
17.45 h – 17.55 h –“De “Txuria gora” (Lo blanco arriba) a “Correu, correu, que la blanqueta s’escapa”. Una idea para la puesta en valor del patrimonio inmaterial del paisaje pirenaico a través de los mismos mitos en versión vasca y catalana”, a càrrec de Xabier Kerexeta Erro (KALEGOI kultura, ondare).
17.55 h – 18.05 h – “El turisme farmacèutic al Pirineu”, a càrrec d’Àngels Mach i Buch (Farmacèutica comunitària a Canillo. Societat Andorrana de Ciències)
18.05 – 18.15 h – “La cooperació transfronterera als Pirineus en matèria de turisme”, a càrrec de Xavier Oliveras González (Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona).
18.15 – 18.25 - “ PyrenMuseu, Pyrenades i Pirineisme”, a càrrec de Manel Rocher (Director del Refugi Rosta i fundador del PyrenMuseu i de Pyrenades).
18.30 h – Debat
19.30 h – Cloenda

Diumenge, 2 d'octubre
11.00 - 14.00 h - Visita al Museu dera Val d’Aran

Secretaria del Col•loqui:
Institut Ramon Muntaner.
Fundació Privada dels centres d’estudis de Parla Catalana
Tel. 977 401757/Fax 977 414053
Adreça electrònica: pineda@irmu.org
Informació: http://www.irmu.org/
Organització:
Conselh Generau d'Aran
Archiu Generau d'Aran
Institut d'Estudis Aranesi
Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran
Centre d’Estudis Ribagorçans
Patronat Francesc Eiximenis - Diputació de Girona
Institut Ramon Muntaner
Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana
Amb el suport de:
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Ajuntament de Naut Aran
Institut d’Estudis Ilerdencs – Diputació de Lleida
Fundació Josep Irla
Fundació Nous Horitzons
Pyrineo 2011
CTP – Comunitat de Treball dels Pirineus
La Mañana
PyrenMuseu
Diari Segre

A: http://www.irmu.org/

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/2011/09/23/vii-col%c2%b7loqui-destudis-transpirinencs-els-pirineus-visitats-del-segle-xviii-a-lexcursionisme/

Més de dues-centes persones participen a la XIX Trobada de la Terreta

A la tarda.Santa Misa, Birlles catalanes i conta-contes es sumaren al ja tradicional campionat de Butifarra i al Ball de tarda

16 parelles van participar al tradicional campionat de butifarra. La parella formada per Roberto i Cadolla va ser la guanyadora

Concurrell i Barreda no van poder tornar a revalidar el campionat de butifarra que havien aconseguit en edicions anteriors.

Ball de tarda, sopar popular, ball de nit amb el Duet Zadit van completar aquesta FESTA DE LA TERRETA que va durar...fins a la surtida del sol.

Nou èxit d'assistència a la II Jornada Cultural Coneix la Terreta

Nou èxit d'assistència: prop de 100 persones van assistir a la II Jornada Cultural Coneix La Terreta que es va realitzar a Espluga de Serra. La jornada organitzada per l'Associació Cultural de la Terreta, l'Associació de Veïns d'Espluga de Serra i el Centre d'Estudis Ribagorçans va comptar amb el supor de l'Institut Ramon Muntaner i del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

L'acte presentat per en Josep FARRÉ, va comptar amb diverses conferències:

Alexis SANCHO va parlar de "Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya/Aragó)", títol de la tesi doctoral que va presentar a la Universitat de Barcelona el passat 23 de juny i que per primer cop exposava a la Terreta

Carles BARRULL, membre de la Plataforma Anti-MAT va fer un resum de la història dels diferents projectes de línies de Molt Alta Tensió que es volien construir al territori i com ara estàn projectades dues: la Montsó-Isona que ja ha rebut 4000 al·legacions; 170 d'elles de la zona de la Terreta-Areny-El Pont de Montanyana; i la Foradada del Toscar-La Pobla de Segur que el Ministeri de Medi Ambient ha considerat, tal com deia la Plataforma, una obra de nova construcció i ha obligat a REESA a que presenti

informe d'impacte ambiental abans de setembre de 2012.

+











El cafè acompanyat amb embutits, crispells i mostillo de mel va ser un altre dels protagonistes.

Rafel FOLCH, Tècnic del Servei de Patrimoni Etnològic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, va fer una xerrada sobre "Els neorurals a la Terreta", part d'un DEA-Diploma d'Estudis Avançats sobre el fenòmen neotural a Catalunya que va presentar a la Universitat Rovira i Virgili al mitjans de 2009.

Per finalutzar, l'acordionista Mercè Morera, de la Vall de Boí, va engrescar al públic amb cançons tradicionals pirinenques.

II Jornada Cultural Coneix La Terreta-XIX Trobada de La Terreta

Avui/El Punt. Pepe Feria: O lluites cada dia per la democracia o la perds

presentar al·legacions a l’avantprojecte de línia de molt alta tensió (MAT) entre Aragó i Catalunya, la MAT de Ponent. Confieu a poder aturar la línia?
Això ja es veurà. Poden passar moltes coses. El que no farem és quedar-nos amb els braços plegats. Hem presentat més de 500 al·legacions, tots els ajuntaments del Pallars Jussà i també molts de la Ribagorça i altres zones afectades, i sobretot molts ciutadans anònims. Mig miler són moltes al·legacions en unes comarques com les nostres. Hi ha un rebuig popular molt clar i no acceptem traçats alternatius que deixen de perjudicar a un però són un problema per al veí. I aquesta és només la primera batalla. Després de les al·legacions vindrà el recurs contenciós, després al Suprem, després a Estrasburg. Anirem on sigui per aturar aquest atemptat al territori.
Per què no voleu la MAT?
Perquè no és necessària, perquè és perjudicial per al territori i també per a les persones que hi viuen. A més, al Pallars ja tenim set línies d’alta tensió, només ens queda una sola serra verge i és precisament per aquesta per on volen fer passar aquesta nova línia. Red Elèctrica(REE) s’aprofita que les nostres comarques són poc poblades per fer passar per aquí la infraestructura. Luis Atienza [president de REE] ho va dir ben clar en un diari aragonès: el traçat escollit és el de menor impacte social.
Heu dit que és perjudicial per a les persones. En teniu proves?
D’estudis, se’n fan molts i per cada un que diu que hi ha una influència negativa n’hi ha d’altres que ho neguen. Molts d’aquests estudis estan finançats per les mateixes empreses elèctriques o els governs que hi donen cobertura. No són fiables. El que és clar és que els camps electromagnètics tenen influència en els teixits biològics, això no ho pot negar ningú. Hi ha països de la UE que no deixen fer passar línies elèctriques a 500 o 1.000 metres d’un lloc habitat. En canvi a l’Estat espanyol la norma permet ferles passar a 7 metres. Passarà a tocar de masies i pobles del Pallars, a més de travessar espais naturals protegits. Com és possible, això? El que en altres països no deixen fer, aquí es deixar fer com si res.
L’objectiu és garantir el subministrament.
No. Ells deien que era per a la línia del tren d’alta velocitat, com la de Girona, quan el TAV fa anys que funciona; després ja no parlaven del TAV sinó de fer després un altre cop el TAV, després que si uns parcs eòlics que ni s’han fet ni es faran mai... Hi posen excuses per no dir el motiu veritable, que és donar resposta als interessos de grans elèctriques de França i d’altres llocs d’Europa de tenir una gran autopista de transport elèctric cap a la península Ibèrica. Quan no és necessari. La nostra aposta és una xarxa de proximitat en què cada territori sigui capaç de generar electricitat per al seu consum, sense necessitat de grans autopistes que travessin Europa destruint el territori.
L’experiència de Girona us ha servit d’alguna cosa?
Tot i el gran rebuig a les comarques gironines s’ha acabat fent, però l’experiència del que s’hi ha fet ens serveix molt. Nosaltres fa 12 anys que ens defensem de la MAT, ja s’han fet dos projectes i tots dos els hem aturats, ara ens presenten el tercer i intentarem aturar-lo. Fa anys jo corria davant dels grisos en les vagues al Baix Llobregat. Ara continuo lluitant també des del Pallars. La democràcia, o lluites per ella, o la perds.
Un líder obrer al Pallars.
Josep Feria va néixer fa 61 anys a Tarragona, va créixer al Baix Llobregat, on van entrar en contacte amb el moviment obrer antifranquista i hi va militar en activitats sindicals i polítiques. Fa 20 anys, però, es va traslladar a viure a Suterranya, un petit poble a les muntanyes del Jussà que pertany al municipi de Tremp. Allà, però, no ha abandonat les lluites

A:http://sapeira.blogspot.com/2011/07/entrevista-jose-feria.html

Congreso Español de Antropologia.

Es presenta al XII Congrés d'antropologia (Lleó del 6 al 9 de Setembre) el treball de Rafel Folch Monclús ELS MOVIMENTS NEORURALS ALS PIRINEUS: LA TERRETA.

Resum
L’objectiu de la comunicació és dur a terme una aproximació general al moviment neorural als Pirineus. Aquest fenomen, que no és ni ha estat uniforme i que des de la seva aparició a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat fi ns l’actualitat ha sofert canvis importants quant a les seves característiques socials, comporta noves dinàmiques socials i culturals en els contextos rurals on s’insereix. A més de veure els trets generals d’aquesta evolució del moviment i llurs característiques principals, la comunicació tracta de copsar la repercussió social, econòmica i cultural d’aquesta realitat, concretament en la zona coneguda com la Terreta, una petita vall de la comarca del Pallars Jussà. El fenomen del neoruralisme ha de ser emmarcat en un procés general de transició social vers la terciarització de l’economia rural, les noves percepcions i usos dels medis naturals i rurals, l’augment de la diversitat social i cultural i un procés d’urbanització creixent que afecta en l’actualitat, amb ritmes i graus diversos, bona part dels territoris i els sistemes socials de les àrees rurals i agràries d’arreu. A fi d’abordar aquest fenomen, cal també reparar en l’evolució recent de les societats pirinenques quant als processos demogràfi cs i socioeconòmics esdevinguts, marcats, principalment, per la despoblació de la segona meitat del segle passat i la crisi del sector agroramader. Cal, a més, defi nir l’abast d’aquests canvis en la seva realitat actual, caracteritzada per un cert redreçament en les dades demogràfi ques pirinenques i l’aparició o consolidació d’unes pautes de consideració i valoració dels contexts rurals que promouen nous assentaments, nous patrons culturals i d’activitat econòmica
Rafel Folch Monclús
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya – Centre de Promoció de la Cultura popular i
Tradicional Catalana – Generalitat de Catalunya.
Passatge de la Banca, 1-3 – 08002 – Barcelona
Tel. 933 162 720 - ext.14615


DE :

http://sapeira.blogspot.com/2011/05/el-moviment-neorural-al-pirineu-la.html
http://www.antropologiacastillayleon.org/pdf/programacongreso.pdf

Nova Tesis doctoral de la Terreta:

Título: Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya/Aragó)
Autor/a: Sancho Reinoso, Alexis
Director/a: Tort i Donada, Joan
Departamento/Instituto: Universitat de Barcelona. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional
Resum: La present tesi doctoral –titulada “Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya/Aragó)”– reflexiona sobre el problema d’aquells territoris rurals i de muntanya que sovint són considerats com marginals. Per tal d’abordar aquest objectiu, la recerca s’estructura en tres idees fonamentals: les conseqüències del que la literatura científica anomena “canvi rural” (expressió traduïda de l’anglès “rural change”); els canvis que han afectat el … [+]paisatge (entès en una concepció àmplia i transversal); i la intervenció en el territori a través de determinades polítiques públiques. La recerca es concentra en un àmbit territorial ben definit, al Prepirineu central (vessant sud de la serralada, entre Catalunya i Aragó i en plena regió històrica de la Ribagorça). La Terreta es correspon a la secció mitjana de la vall de la Noguera Ribagorçana, i reuneix els trets socioeconòmics que la identifiquen amb un indret perifèric; uns trets que queden reforçats per un factor clau per a comprendre la recerca: una determinada organització politicoadministrativa que fa que l’àmbit seleccionat quedi dividit entre dues comunitats autònomes, tot i representar un territori homogeni geogràficament i socialment parlant. Al mateix temps, la recerca compta amb un cas d’estudi secundari localitzat als Alps austríacs. Aquest sector, igualment seleccionat per nosaltres, se situa dins dels anomenats Gurktaler Alpen; encara que nosaltres l’anomenem convencionalment “muntanyes de Metnitz” (Metnitzer Berge, en alemany). Aquest territori comparteix trets fonamentals amb la Terreta, perquè esdevé una perifèria dins de l’espai alpí. Tanmateix, manté una diferència clau que fa que tots dos casos no puguin ser comparats en les mateixes condicions de partida, ja que les muntanyes de Metnitz no són un territori homogeni des del punt de vista geogràfic i, per tant, no pateixen amb tanta intensitat les dinàmiques negatives de la divisió politicoadministativa. Tot això malgrat formar part del sector limítrof entre dos estats federats, Estíria i Caríntia. La recerca s’estructura en quatre parts que combinen els aspectes formals amb els resultats de la recerca: - La primera part presenta la recerca com una investigació transversal (des del punt de vista temàtic), però que fixa el seu objectiu en el territori seleccionat. Al mateix temps, també es presenta el marc teòric i dels precedents de la investigació seguint la referència dels tres pilars de la recerca. - La segona part ofereix una descripció a fons de l’àmbit d’estudi, combinant les bases geohistòriques que conformen el territori amb una anàlisi diacrònica i sincrònica del paisatge. Aquesta anàlisi combina informació quantitativa i qualitativa relativa al canvi de cobertes i usos del sòl de la Terreta; però, a més, també desenvolupa una interpretació que parteix de la concepció del paisatge com quelcom subjectiu i complex. - La tercera part afronta de ple les polítiques territorials, posant èmfasi en el planejament territorial a diferents escales, com també en determinades polítiques de caràcter sectorial amb una significació important en un territori com el que estudiem, i que tenen a veure amb aspectes com les activitats agràries i forestals, les infraestructures i el patrimoni. En aquesta anàlisi introduïm el cas d’estudi secundari, especialment en tot allò relatiu al disseny i l’aplicació pràctica dels instruments d’ordenació del territori, des de l’àmbit estatal fins al municipal. - La quarta part reflexiona sobre els resultats obtinguts en les dues anteriors, posant de manifest les mancances existents en molts àmbits relatius a la gestió del territori (en un sentit ampli) i, al mateix temps, justificant els factors que fan que l’àmbit d’estudi pugui ser considerat com un territori marginal. En aquest punt, la crítica es combina amb la proposta per buscar els canvis més adients en un cas d’estudi representatiu de molts altres indrets en el context europeu.[-]
Abstract: This research project aims to examine the problems faced by rural mountain areas that are often classed as marginal. It takes as its main case study an area occupying the southern slopes of the Pyrenees (i.e. a sector associated more closely with a Mediterranean than an Alpine environment). La Terreta lies in the mid-section of the Noguera Ribagorçana river valley, in the historical region of Ribagorça. The area has been shaped by its demographic decline, the testimonial presence of tertiary-… [+]sector activities, its complex political-administrative organization and, therefore, by its marginal character. In addition, the project examines a secondary case study area, lying in the Austrian Alps. The area has several features in common with la Terreta, but also certain key differences, namely, the fact that geographically it does not form a homogeneous region. This research project has a four-part structure determined by its three central pillars, the main issues addressed herein: - The first part presents the project as a cross-sectional piece of research, and introduces the main case study selected for analysis. At the same time, it also provides a justification for the theoretical framework adopted and outlines the antecedents to the present project. - The second part undertakes an exhaustive description of the main case study area, including its historical and geographical features. This is combined with a thorough analysis of its landscape and evolution. It offers an open interpretation of the concept of landscape, which is seen as an eminently subjective term. - The third part tackles territorial policies, with a special emphasis on spatial planning at different scales, as well as certain partial policies that are of considerable significance to the case study area. In this appraisal, the secondary case study is introduced as a point of direct comparison. - Finally, the fourth part reflects on the results presented in Parts I to III, highlighting the shortcomings in many areas related to territorial management (understood in its broadest sense). At this juncture, a critical assessment of these policies is combined with proposals.[-]
Fecha de defensa: 23-06-2011
Depósito Legal: B. 27422-2011
Palabras clave: Geografia regional
Geografía regional
Regional Geography
Paisatge
Paisaje
Landscape
Política pública
Public policy
Ordenació del territori
Ordenación del territorio
Regional planning
Zones de muntanya
Pirineus
Alps
Materia(s): 93 - Història. Ciències auxiliars de la història. Història local
Área de conocimiento: Ciències Humanes i Socials
Derechos: Advertiment: La consulta d'aquesta tesi queda condicionada a l'acceptació de les següents condicions d'ús. La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel.lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d'investigació i docència. No s'autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d'un lloc aliè al servei TDX. No s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.
Páginas: 728 p.

http://www.tesisenred.net/handle/10803/32021

La Mañana: El Cerib en la I Jornada Cultural de la Terreta

CERIb-Segre: La primera Jornada Cultural "Coneix la Terreta" aplega 180 assistents.

A: http://cerib.blogspot.com/2010/08/segrela-primera-jornada-cultural-coneix.html

La primera edició de la jornada cultural Coneix la Terreta va aplegar 180 assistents. L'acte va comptar amb parlaments de l'alcalde del Pont de Suert, Albert Alins, i l'eurodiputat Ramon Tremosa, entre d'altres.
DE:
http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-primera-jornada-cultural-coneix-la-terreta-aplega-180-assistents/240/

CERIb: Quasi dues.centes persones assisteixen a Sapeira a la I Jornada Cultural Coneix la Terreta

http://cerib.blogspot.com/2010/08/la-i-jornada-cultural-coneix-la-terreta.html

Més de 180 persones, quasi-dues centes segons LA MAÑANA, va assistir a la I JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA . Organitzada per l'Associació Cultural de la Terreta, l'Associació de Veïns de Sapeira iel Centre d'Estudis Ribagorçans, amb la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner i de Pagès Editors; aquesta Jornada pretenia ser una primera aproximació a la divulgació del coneixement, de recerques fetes per investigadors i també incitar futures recerques o l'assessorament de futures recerques en un territori que és la Ventafocs de Catalunya i d'Aragó i on activitats com aquestes són ben contades.
L'acte comptà amb dos representants polítics destacats: Albert ALINS, Alcalde del Pont de Suert, que va explicar els beneficis d'una segregació a la Terreta, tal com reivindiquena algunes veus i, Ramon TREMOSA, eurodiputat, que va explicar les preguntes i les gestions que fa per a recuperar el cabdal ecològic de la Noguera Ribagorçana.
Les conferències posteriors les van fer; Joan TORT; Lluís ARDÈVOL, Maria Rosa PONS, Carles BARRULL i Francesc FITÉ. I per acabar, en Carles BARRULL i en Josep ESPLUGA van presentar dues novetats editorials de la Guerra Civil a la Ribagorça i La Llitera.
Aquesta és la Jornada de més alta participació de les realitzades pel CERIb, per sobre de les d'Areny de Noguera o Bonansa, el que demostra un caliu cultural a la Terreta que s'ha de potenciar incentivant la recerca al batxillerat i al món universitari, així com al de les diferents entitats culturals. La valoració realitzada pels 3 organitzadors d'aquesta edició : els 3 Carles (Pascual, Figuera i Barrull) ha estat molt més que satisfatòria i ja s'està programant la II Jornada a realitzar a Espluga de Serra a l'agost de 2011, el mateix dia de la XIX Trobada de la Terreta.
Els amics de La Terreta Decideix estàn donant informació de tota aquesta jornada. Consulteu:
http://www.laterretadecideix.blogspot.com/

La Mañana: Coneix La Terreta

L’Alcalde del Pont de Suert, Albert Alins, explica els beneficis de que la Terreta sigui municipi independent de Tremp, una segregació més lògica que la de la Canonja. Ramon Tremosa explica a la cloenda les possibilitats turístiques de la Noguera Ribagorçana i les 5 preguntes formulades al Parlament Europeu per a recuperar el cabdal ecològic de la Noguera Ribagorçana entre Sopeira i El Pont de Montanyana. Diferents investigacions sobre geologia, història, art romànic i gastronomia es presenten en una Jornada que ha omplert la Sala d’Actes de Casa Sullà i part de l’altra sala superant les expectatives dels organitzadors. Les entitats organitzadores incitan a la recerca com a eina de desenvolupamet cultural i econòmic d’un territori que és la Ventafocs de Catalunya i Aragó i s’ofereixen a assessorar a futurs estudiants de batxillerat, investigadors universitaris i erúdits locals.

Imatges del sopar de la XVIII Trobada de La Terreta

Imatges de la XVIII Trobada de la Terreta, amb pregó, ball, sopar i més ball.
SAPEIRA, va reunir més de dues-centes trenta persones al sopar.
FELICITATS ALS ORGANITZADORS I A LA GENT DE SAPEIRA.