La Terreta.Cultura
Bloc de l'ASSOCIACIÓ CULTURAL DE LA TERRETA
miércoles, 25 de julio de 2018
8ª MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA ETNOGRÀFIC 2018 A LA TERRETA
8ª MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA ETNOGRÀFIC 2018. CULTURA CONVIDADA: OCCITÀNIA
LA TERRETA La Torre de Tamúrcia (municipi de Tremp)
DIVENDRES 3 D’AGOST 22 H
CATHARE
Prod. Écransud, 1999 (28’)
LA TERRETA La Torre de Tamúrcia (municipi de Tremp)
DIVENDRES 3 D’AGOST 22 H
CATHARE
Prod. Écransud, 1999 (28’)
Amb un ritme proper al western o a la road movie, assistim al viatge de Guilhem Bélibaste, darrer prefecte càtar, fins al seu lliurament als inquisidors, de la mà d’Arnaud Sicre. Un viatge on es van resseguint les grans línies de la doctrina càtara.
Prod. Écransud; real. Michel Gayraud (30’)
Adaptació de la Cançó de la Croada, poema èpic que narra, al mateix temps, els fets esdevinguts a començaments del segle XIII, de la invasió de Llenguadoc durant la croada albigesa, fins
a la mort de Simó de Montfort. Text medieval, recitat per un cor d’infants. Àudio en occità amb de subtítols en francès i en català.
TROBADORS
Prod. Écransud, 1995, 52’
Per mitjà d’una atmosfera onírica i minimalista, se’ns van presentant els grans temes de l’amor cortès, gràcies a les paraules i als versos de diversos trobadors. Enmig dels mots, fragments musicals que recuperen la manera com aquests poemes arribaven al públic dels segles XII i X
DISSABTE 4 D’AGOST
9.30 F. IX JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA
16.30 H LO PELOT
Real. Fabrice Bernissan; prod. Nosauts de Bigòrra, 2008 (17’)
El bandolerisme és un element transversal a totes les societats que apareix com a tal cap al segle XV i que s’allarga ben bé fins al XIX. La transmissió oral i la recreació literària romàntica de molts d’aquests bandolers ha donat lloc a tota mena de llegendes i de narracions on es barregen realitat i ficció d’una manera gairebé inseparable. Jan Lamon, “Lo Pelòt”, és un d’aquests bandolers llegendaris, a cavall entre la realitat i el mite. Nascut a Soriac (Bigòrra), el 1779, va entrar en l’imaginari col·lectiu per la seva oposició als exèrcits napoleònics i per la seva fama de robar els rics per donar als pobres, esdevenint així una mena de Robin Hood occità, tot i que sense la projecció que la literatura i posteriorment el cinema van atorgar a l’anglès. A partir dels testimonis de persones que han tingut notícia, encara per transmissió oral, de les aventures del bandoler, ens anem apropant a la figura de Lo Pelòt, a través de la sempre suggeridora nebulosa que hi ha entre la llegenda popular i els fets recollits per escrit i conservats als arxius, que donen raó de fets que hem donat per certs
IBÒS EN BIGORRA.ENTRE MUTACIONS I MITES
Prod. Média d’Òc i Nosauts de Bigòrra, 2014 (54’)
L´empremta de la Segona Guerra Mundial és ben present a Occitània, fins i tot als llocs més petits i remots. És l´empremta de les lleves, dels morts i dels presoners que van sobreviure, fins i tot als camps d´extermini. Ibòs, petita localitat de Bigòrra, no s´escapa d’aquesta petjada. El Pla Marshall serà el punt de partida d´un procés que transformarà la seva realitat econòmica i la seva forma de vida ancestral
18.15h MOSTREMP SOBRE RODES
EL CANT DEL PASSERELL
PALLARESAMENT
UN PONT CAP A ENLLOC
SOSPITA
20 H. CONCERT DE CLOENDA:
«Viatjant per Ponent» amb KRREGADES DE ROMANÇOS
http://cultura.gencat.cat/web/.content/cultura_popular/05_documents_i_recursos/02_jornades_estudis_legislacio/02_jornades_recerca_patrimoni/Mostra_Cinema/SD_MCE18_programa.pdf
https://www.irmu.org/news/2178
Coorganitza: Associació Cultural de la Terreta i Centre d'Estudis Ribagorçans
Amb el suport de: Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Cercle d'Agermanement Occitano-Català, Associació Mostremp, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner Institut d'EStudis Ilerdencs-Diputació de Lleida, Bisbat de Lleida
Més informació: Centre d’Estudis Ribagorçans: http://cerib.blogspot.com.es/, ce.cerib@gmail.com Associació Cultura del Terreta: http://laterretacultura.blogspot.com.es/ ac.laterreta@gmail.com
sábado, 26 de agosto de 2017
6è Mostremp sobre rodes a Espluga de Serra
20:00 h MOSTREMP SOBRE RODES
CLAROSBCUR. Dir. Anna Rubió i Quelic Berga, 2014 (11’)
L’espai natural és un reflex del nostre interior, així un petit bosc de cirerers pot ser la imatge de l’univers humà, on cada persona, d’alguna forma o altra, busca la seva llum, com l’arbre que creix pausadament.
L’espai natural és un reflex del nostre interior, així un petit bosc de cirerers pot ser la imatge de l’univers humà, on cada persona, d’alguna forma o altra, busca la seva llum, com l’arbre que creix pausadament.
FOC, BOSCOS I LLEGENDES Dir. Albert Aymamí i August Paüls, 2015 (24’)
“Foc, boscos i llegendes” explica la història de les Falles de la Pobla de Segur. Una tradició arrelada al Pirineu i que des de fa gairebé sis dècades es representa cada 17 de juny a la Pobla.
“Foc, boscos i llegendes” explica la història de les Falles de la Pobla de Segur. Una tradició arrelada al Pirineu i que des de fa gairebé sis dècades es representa cada 17 de juny a la Pobla.
LES FALLES DE L’ALTRA RIBAGORÇA Dir. Sebastià Jordà i Victor Romero, 2016 (2’)
Les falles han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Això obre un seguit d’oportunitats, per a les comarques que durant segles han mantingut aquesta tradició.
Les falles han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Això obre un seguit d’oportunitats, per a les comarques que durant segles han mantingut aquesta tradició.
A L’OMBRA DE LA MUNTANYA. Dir. Neith Sentis, 2016 (15’)
En busca d’una casa per formar una família, una parella arriba a un petit poble amagat als Pirineus. L’última generació de veïns rep els nous inquilins amb el braços oberts.
En busca d’una casa per formar una família, una parella arriba a un petit poble amagat als Pirineus. L’última generació de veïns rep els nous inquilins amb el braços oberts.
EM DIC ANA. Dir. Javier Ibañez, 2016 (20’)
L’Anna és una dona que viu en un poble on ningú l’entén, els nens es riuen d’ella, tothom la veu com una estranya…
L’Anna és una dona que viu en un poble on ningú l’entén, els nens es riuen d’ella, tothom la veu com una estranya…
VOLADA D’AIRE. Dir. Marc Puig, 2016 (9’)
Cristian Castell, tercera generació de casa Pubill d’Areny de Noguera, explica les seues vivències coma jove ramader, en aquest documental de Marc Puig. Amb una fotografia molt cuidada, Cristian va reflexionant sobre la feina de ramader, del seu futur, de les inquietuds que li genera aquest ofici, un ofici dur i que malauradament com altres està en perill extinció.
Cristian Castell, tercera generació de casa Pubill d’Areny de Noguera, explica les seues vivències coma jove ramader, en aquest documental de Marc Puig. Amb una fotografia molt cuidada, Cristian va reflexionant sobre la feina de ramader, del seu futur, de les inquietuds que li genera aquest ofici, un ofici dur i que malauradament com altres està en perill extinció.
7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a la Terreta-Tremp
7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a la Terreta-Tremp
Data: Dissabte 5 d’agost de 2017
Lloc: Església Parroquial de la Mare de Déu de les Neus d’Espluga de Serra (la Terreta-Tremp)7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a la Terreta-Tremp
ins de la VIII Jornada Cultural Coneix la Terretadins de la VIII Jornada Cultural Coneix la Terreta
10 h Inauguració de la VIII Jornada Cultural Coneix la Terreta: Xerrades sobre la Ribagorça, els Pallars, la Franja i el Pirineu
16.30 h Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic
LA CARA OCULTA DE LOS PANTANOS DE FRANCO Dir. Manuel Campo Vidal (49’). Produït per Lua Multimedia.
Documental de Lua Multimedia emès per TV3, Canal Sur y TV Castilla La Mancha que rescata la història, fins fa pocs anys desconeguda dels treballadors que varen construir les grans obre hidràuliques impulsades pel règim de Franco. Aquelles gegantines obre, situades en bona part d’elles al Pirineu aragonès i català, varen anegar pobles i zones conreables, varen desplaçar forçosament a la població autòctona i generaren una gran emigració. Aquest documental recull els testimonis de l´època, alcaldes, enginyers, tècnics, periodistes i mestres que narren les dures condicions de treball i relaten els accidents que varen quedar callats- “la cara oculta de los Pantanos de Franco” rendeix homenatge a tots els que varen participar en penoses condicions en aquelles obres.
LA CARA OCULTA DE LOS PANTANOS DE FRANCO Dir. Manuel Campo Vidal (49’). Produït per Lua Multimedia.
Documental de Lua Multimedia emès per TV3, Canal Sur y TV Castilla La Mancha que rescata la història, fins fa pocs anys desconeguda dels treballadors que varen construir les grans obre hidràuliques impulsades pel règim de Franco. Aquelles gegantines obre, situades en bona part d’elles al Pirineu aragonès i català, varen anegar pobles i zones conreables, varen desplaçar forçosament a la població autòctona i generaren una gran emigració. Aquest documental recull els testimonis de l´època, alcaldes, enginyers, tècnics, periodistes i mestres que narren les dures condicions de treball i relaten els accidents que varen quedar callats- “la cara oculta de los Pantanos de Franco” rendeix homenatge a tots els que varen participar en penoses condicions en aquelles obres.
17.30 h FRONTEIRAS Dir. Rubén Pardiñas, 2007. (58’). Produïda per Pasacana Films
Fronteiras revisa las diferències que existents entre els límits administratius de Galicia i els sociolingüístics. Sense arribar a prendre partit sobre la galleguitat dels territoris d’Astúries, Lleó i Portigal que voregen la frontera autonòmica, la pel·lícula reflexiona cóm la llengua i la cultura no estàn relaciones amb les divisions polítiques i cóm un concepte tant difós com la identita s’exten a través d’elles.
Fronteiras revisa las diferències que existents entre els límits administratius de Galicia i els sociolingüístics. Sense arribar a prendre partit sobre la galleguitat dels territoris d’Astúries, Lleó i Portigal que voregen la frontera autonòmica, la pel·lícula reflexiona cóm la llengua i la cultura no estàn relaciones amb les divisions polítiques i cóm un concepte tant difós com la identita s’exten a través d’elles.
18.15 h Pausa
18.30 h Inauguració del MOSTREMP SOBRE RODES
18.30 h Inauguració del MOSTREMP SOBRE RODES
CLAROSBCUR. Dir. Anna Rubió i Quelic Berga, 2014 (11’)
L’espai natural és un reflex del nostre interior, així un petit bosc de cirerers pot ser la imatge de l’univers humà, on cada persona, d’alguna forma o altra, busca la seva llum, com l’arbre que creix pausadament.
L’espai natural és un reflex del nostre interior, així un petit bosc de cirerers pot ser la imatge de l’univers humà, on cada persona, d’alguna forma o altra, busca la seva llum, com l’arbre que creix pausadament.
FOC, BOSCOS I LLEGENDES Dir. Albert Aymamí i August Paüls, 2015 (24’)
“Foc, boscos i llegendes” explica la història de les Falles de la Pobla de Segur. Una tradició arrelada al Pirineu i que des de fa gairebé sis dècades es representa cada 17 de juny a la Pobla.
“Foc, boscos i llegendes” explica la història de les Falles de la Pobla de Segur. Una tradició arrelada al Pirineu i que des de fa gairebé sis dècades es representa cada 17 de juny a la Pobla.
LES FALLES DE L’ALTRA RIBAGORÇA Dir. Sebastià Jordà i Victor Romero, 2016 (2’)
Les falles han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Això obre un seguit d’oportunitats, per a les comarques que durant segles han mantingut aquesta tradició.
Les falles han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Això obre un seguit d’oportunitats, per a les comarques que durant segles han mantingut aquesta tradició.
A L’OMBRA DE LA MUNTANYA. Dir. Neith Sentis, 2016 (15’)
En busca d’una casa per formar una família, una parella arriba a un petit poble amagat als Pirineus. L’última generació de veïns rep els nous inquilins amb el braços oberts.
En busca d’una casa per formar una família, una parella arriba a un petit poble amagat als Pirineus. L’última generació de veïns rep els nous inquilins amb el braços oberts.
EM DIC ANA. Dir. Javier Ibañez, 2016 (20’)
L’Anna és una dona que viu en un poble on ningú l’entén, els nens es riuen d’ella, tothom la veu com una estranya…
L’Anna és una dona que viu en un poble on ningú l’entén, els nens es riuen d’ella, tothom la veu com una estranya…
VOLADA D’AIRE. Dir. Marc Puig, 2016 (9’)
Cristian Castell, tercera generació de casa Pubill d’Areny de Noguera, explica les seues vivències coma jove ramader, en aquest documental de Marc Puig. Amb una fotografia molt cuidada, Cristian va reflexionant sobre la feina de ramader, del seu futur, de les inquietuds que li genera aquest ofici, un ofici dur i que malauradament com altres està en perill extinció.
Cristian Castell, tercera generació de casa Pubill d’Areny de Noguera, explica les seues vivències coma jove ramader, en aquest documental de Marc Puig. Amb una fotografia molt cuidada, Cristian va reflexionant sobre la feina de ramader, del seu futur, de les inquietuds que li genera aquest ofici, un ofici dur i que malauradament com altres està en perill extinció.
20 h Concert de cloenda a càrrec de l’ Orfeó de Tremp
lunes, 7 de noviembre de 2016
L'Associació Cultural de la Terreta a la IV Jornada Ramon Muntaner a Móra la Nova
lunes, 18 de julio de 2016
Benvinguts a la Terreta, informació o desinformació?
L’Ajuntament de Tremp , juntament amb Projecte Geoparc Conca de Tremp - Montsec han editat un tríptic informatiu anomenat "Benvinguts a la Terreta".
Aquest tríptic mostra una sèrie d' errades pròpies del desconeixement i la llunyania de la Terreta amb la ciutat de Tremp.
La primera errada que últimament cada cop sembla agafar força és confondre la Terreta amb la Vall del Barranc del Solà i la carretera i pista que l'envolten. Al tríptic fan un breu repàs a la història de diferents pobles: El Pont d'Orrit, Els Masos de Tamúrcia, Orrit, Torre de Tamúrcia, El Castellet, Espluga de Serra, Sapeira, Aulàs i Torogó. És curiós que al mapa de la Terreta sols es vulguin promocionar aquests llogarets i s'oblidin de Castarné de les Olles, Escarlà, Espills, Tercui i Castissent que #TambésónTerreta.
Però també té errades cronològiques que poden provocar el riure de qualsevol turista mínimament entès com afirmacions com que l’actual Pont d’Orrit és d’origen medieval o afirmar que el castell d’Orrit apareix com a pago orritense sense explicar qel seu significat, confondre el Comtat del Pallars per Comtat del Pallars Jussà, o afirmar que “Darrerament s’ha descobert” el document de Radulf Oriol o sobre l’etimologia de la Sapeira.
Un cop més, es demostra, la poca cura de l'administració a l'hora d' informar sobre un territori i, queda clar que la Terreta juga a segona divisió.
I sobretot, és molt curiós que en una publicació de l’Ajuntament de Tremp es digui que hi col·labora l’Associació Fem Terreta i s’oblidin de l’Associació Cultural de la Terreta que porta més anys fent activitats a la Terreta i promoció de la Terreta per Catalunya.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)